EIXORDAR, [EXORDAR, AYSSORDAR, XORDAR] v. a.

Esdevenir sord.

"E donchs, qui es estat aquell qui... ha uberta la porta parlant en lengua grecha en lo consolat, exordant les orelles dels Senadors ab gran prolixitat de paraules?"
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit, I, cap. XI

"que par que sien oronetes
dins en lo niu,
que si ls sou prop sols lo chiu chiu
basta xordar vos"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 203

"E la flor de les canes quan ne cau en les orelles exorde."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, a

"... per lo gran tro que ayssi era stat terrible que quasi me avia ayssordat."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 593